Els esmoladors populars de la catedral de Barcelona

 

IMG_1883

Passejant un dia per darrera de la Catedral de Barcelona amb el meu germà Francesc, em va preguntar si sabia que eren uns forats allargats que hi havia en algunes pedres de la paret de la part del darrera. Li vaig dir que no, que no en tenia ni idea. Em va dir que ell ho sabia perquè ho havia vist a Egipte, i que li havien explicat que era la marca d’un lloc on s’esmolaven ganivets.

IMG_1884

Es veu que en llocs on hi ha concurrència de gent, sobre tot si son punts de trobada per anar a treballar, si en les parets hi ha alguna pedra bona per esmolar, es feien servir per això. I a la catedral de Barcelona en hi ha unes quantes.

Una dia que passava per la Catedral vaig fer unes fotografies d’aquestes pedres, i buscant informació sobre això vaig trobar aquest article publicat a La Vanguardia, que ho explica molt ve. M’he pres la llibertar de traduir-lo:

Els afiladors populars de la catedral

Uns solcs profunds i longitudinals en el mur del carrer dels Comptes són el record de quan s’utilitzava la pedra de Montjuïc dels edificis públics per esmolar els ganivets.

Catedral de Barcelona. En un dels murs, davant del Palau del Lloctinent i on comença l’absis al carrer dels Comtes, uns solcs longitudinals i en forma de barca en algunes de les pedres trenquen la monotonia grisenca de la paret. Què són aquestes esquerdes com si fossin esgarrapades?, un es pregunta. Doncs són les marques d’anys i anys d’esmolar aquí repetidament ganivets i altres armes blanques. Eren els esmolets populars.

Hi ha més llocs a Barcelona on poden trobar marques similars. Per exemple al carrer del Carme, al recinte de l’antic hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Al costat d’una porta sempre tancada l’Institut d’Estudis Catalanes (IEC) hi ha una pedra amb els mateixos solcs que els de la catedral. I també poden observar-se en la muralla romana conservada a la plaça de Ramon Berenguer el Gran, així com a la plaça del Rei.

I és que esmolar ganivets a les pedres d’edificis públics s’ha practicat des de l’antiguitat. Marques com les de Barcelona són apreciables en monuments de l’antic Egipte, com a Karnak, Edfú, Luxor i Assuan, i per tot Europa és habitual trobar solcs d’esmolar en antics edificis romans, en esglésies i en catedrals.

A Barcelona es dóna la circumstància que moltíssims dels seus edificis estan construïts amb pedra de les pedreres de Montjuïc, un tipus de roca de gran qualitat, dura, compacta i fàcil de treballar que és idònia per a esmolar eines. Alguns estudiosos apunten que l’esmolat en edificis religiosos atorgava una mena de valor afegit al ganivet, doncs s’impregnaria de les propietats de la pedra sagrada. Així l’utensili adquiria una mena de màgia. Eren algunes de les supersticions del passat.

A la catedral de València és un altre dels llocs en els quals poden trobar-se els solcs, en concret en una pedra al costat de la porta de l’Almoina. S’explica que aquí s’erigia el patíbul i el botxí aprofitava per esmolar la destral abans de mutilar als condemnats. Almenys, els solcs de Barcelona no semblen tenir un origen tan macabre.

XAVI CASINOS – Barcelona secreta – LA VANGUARDIA

A les muralles romanes que podem veure des de la plaça Ramon Berenguer hi ha una pedra amb les marques d’un esmolador popular.

😉