EL conte del Llop i la Guineu que feien boïga a cal Caramet

OK_Sant_Just_Valldan_IMG_3420

Sant Just de la Valldan (Odèn)

Aquest conte l’explicava la iaia Antònia (1916-2006) a la seva filla, la iaia Victòria, i la Iaia Victòria el va explicar als seus fills i actualment l’explica als seus nets.

Cal Caramet (mapa) és una casa de la Valldan, actualment en runes. Al altre costar de la vall hi ha l’ermita de Sant Just (mapa), lloc que també surt en el conte. La Valldan és on la iaia Antonia va néixer, tocant a Oliana però del municipi d’Odèn, al Solsonès.

La iaia Antonia explicava més contes als seus fills, com per exemple “Els tres pels de la barba del diable” i “El conte de la nena del cirerer i l’home del sac“. Aquest del “llop i la guineu” és el que ha tingut més èxit, i no hem sabut trobar cap versió tant completa ni cap història localitzada en aquest lloc.

La iaia antonia amb l'escopeta IMG_5337

La iaia Antònia amb l’escopeta per si veia la guineu

L’argument del conte del llop i la guineu no l’havíem escoltat mai fora de casa, ni l’havíem trobat com a llibre o conte publicat. Gràcies a internet i a Google hem pogut trobar aquest conte tant en català com en castellà amb diferents versions. Entre totes cal destacar el conte “El lobo bobo y la zorra astuta”, un dels “Cuentos de encantamiento” a la recopilació “Cuentos, adivinanzas y refranes Populares” que durant el segle XIX va fer la famosa folklorista i escriptora Cecilia Böhl de Faber y Larrea (Fernán Caballero).

Fem servir, en la mesura que el record ens ho ha permès, les paraules originals que utilitzava la Iaia Antònia quan l’explicava: baptisteri, engerrarosser, … i “Catric-catrac el cuento s’ha acabat”.

L’agost de 2016 vam fer una excursió a Sant Just de la Valldan, per veure de prop el lloc on es situa el conte i per conèixer el país on va néixer la meva iaia i padrina, Antònia Reig Giralt, l’any del centenari del seu naixement.

EL conte del Llop i la Guineu

El llop i la guineu, que feien boïga a cal Caramet, tenien una engerra de mel, i van quedar que se la menjarien quan acabessin de fer la boïga. Per evitar temptacions van decidir guardar l’engerra a l’ermita de Sant Just.

Un dia mentre treballaven, a la guineu li van venir moltes ganes de menjar mel i va decidir enredar al llop dient-li que el dia següent no podia anar a treballar perquè l’havien convidat a un baptisteri. El llop molt comprensiu no va posar cap pega perquè hi anés.

El dia següent la guineu va anar a Sant Just i va menjar una mica de mel pensant que no es notaria. Quan va tornar el llop li va preguntar quin nom li havien posat al nen, i la guineu li va dir que el nen es deia “Comencelis”.

Passats uns dies el deler per menjar mel va fer que la guineu tornés a dir-li al llop que l’havien tornat a convidar a un baptisteri. Va tornar a menjar mel, quan va tornar el llop li va a preguntar quin nom havien posat al nen i li va dir que el nen es deia “Migelis”.

I de nou, passats un dies, la guineu va tornar a enganyar al llop dient-li que l’havien convidat a un baptisteri, i aquesta vegada el nom del nen va ser “Acabelis”.

400 Serrallonga i Cal Caramet des de Serra Seca - Noms IMG_3519

Vista des de Serra-Seca de la vall de Cal Caramet i Sant Just

Quan van acabar de fer la boïga a cal Caramet se’n van anar tots dos a menjar-se la mel a Sant Just. Llavors el llop va descobrir que l’engerra estava buida i va acusar a la guineu que havia sigut ella qui se l’havia menjat.

La guineu li va dir que abans d’acusar-la fessin una prova que consistia en tombar-se al rosser (Lloc assolellat) amb la panxa enlaire de manera que el sol faria que sortís mel pel melic del que se l’havia menjat. El llop ho va acceptar, confiat que ell no havia sigut, segur que no li sortiria mel del melic.

Tombat al rosser, amb la calor del sol i cansat com estava de tant treballar, el llop es va adormir.  La guineu va aprofitar aquest moment per anar on era l’engerra. Amb la pota va agafar una mica de mel que encara quedava per la paret de l’engerra i la posar al melic del llop.

Al despertar-se el llop no entenia com podia tenir mel al melic i va acusar de nou a la guineu que ho havia fet ella.

La guineu li va dir que qui segur que sabia qui ho havia fet eren aquelles muntanyes tant altes que tenien al davant i que tot ho veien.

Llavors la guineu va preguntar a les muntanyes, cridant vent fort: “Qui ha sigut qui s’ha menjat la mel, jo o ell?”

I les muntanyes, per  l’eco que hi havia en aquell lloc, van contestar “ell, ell, …”

D’aquesta manera va ser com la guineu va enredar al llop que es va quedar sense mel i amb la culpa d’haver-se-la menjat.

Catric-catrac el cuento s’ha acabat.

😉

OK_Sant_Just_IMG_3383

Sant Just de la Valldan (Odèn)

😉

Aquesta història i el conte es van publicar a la revista Celsona número 993 del 2-9-2016

Celsona 993 del 2-2-2016 - Conte del Llop i la Guineu que feien Boïga a cal Caramet